Les competències que he adquirit

A trets generals, aquesta assignatura m’ha ajudat a centrar més la mirada i aprendre a fer reflexions per millorar tant la meva actuació docent com la dels meus companys.

A trets més concrets, les competències que he anat adquirint amb aquesta assignatura són, en primer lloc, reflexionar sobre els elements que porten a una bona actuació professional i identificar les bones pràctiques. Tenint en compte allò aprés a la carrera, ha hagut moltes actuacions i situacions del centre que m’han fet aturar-me i analitzar-les més pausadament. D’aquesta manera he pogut diferenciar allò que em pot ajudar a mi a ser millor educadora, però també aquells aspectes que no voldria repetir amb la meva actuació.

Aquestes reflexions també han estat fruït, a banda d’allò que ja coneixia, de totes les experiències i informació que he anat cercant en blocs de companys i altres professionals amb l’objectiu de fer-les més completes i elaborades cada vegada.

Aquesta cerca d’informació ha anat modificant els meus propis coneixements, fins arribar a identificar els meus punts forts, com el dinamisme, les ganes d’innovar o la capacitat de dirigir un grup, però també els meus punts febles, com la programació d’activitats elaborades i la improvisació d’activitats relacionades amb els contes i les cançons. Per tant, aquest estiu serà moment de treballar per millorar aquells aspectes on no sóc tant competent, sense oblidar-me de cuidar aquells on sí que ho sóc.

Per últim, la realització de l’assignatura m’ha permès fer-me constantment preguntes sobre com funcionen els centres, com m’agradaria que funcionessin, i com ho faria jo per arribar a dirigir un centre de la manera que tinc pensada.

Només m’agradaria expressar que, per arribar a gaudir completament d’aquesta assignatura, hauria d’haver menys volum de treball i més qualitat en cadascuna de les activitats. 

Valoració del nostre projecte

Després d’avaluar el nostre projecte de forma sistemàtica, mitjançant taules de criteris d’avaluació, i de manera asistemàtica mitjançant la pròpia observació de les accions dels infants dins l’espai, puc dir que el projecte ha obtingut l’èxit que esperàvem.

Respecte a l’espai de descans, les lones i els tatamis foren disposats en forma de semicercle i de manera oberta cap als infants, i això ha propiciat diferents tipus d’interaccions i relacions entre els nens i ha fomentat el joc simbòlic que buscàvem. A banda dels nostres objectius de descans i foment d’un tipus de joc concret, més pausat com és el simbòlic, els infants ens han sorprès amb altres tipus de joc que no havíem previst, com motor (saltar als tatamis, fer volteretes o trepar per les lones) o de caire creatiu, aprofitant el contrast cromàtic que ofereix el blanc dels tatamis amb els colors dels elements naturals (sorra, fulles o gespa).

Per altra banda, hem aconseguit augmentar l’assistència dels infants a aquest espai i l’autonomia a l’hora d’escollir el tipus de joc que volen i els materials a emprar. A més, la interacció entre infants de diferents aules és més habitual, potenciant el respecte i la cura dels nens grans cap als petits (els nadons).

Respecte a l’espai de taules, no hem tingut prou temps d’avaluar els processos i les accions dels infants dins l’espai, però durant el procés de construcció varem fomentar la creació d’una identitat molt particular d’aquesta zona amb la participació i col·laboració tant de mestres com d’infants. Aquesta participació va propiciar, a més, un vincle més directe d’aquests amb l’espai i els materials que s’hi troben, que era un dels objectius que ens plantejàrem a l’inici del projecte.

Per tant i tenint en compte tot l’anterior, crec que ha estat un projecte molt beneficiós per al centre i per als nens que ho poden gaudir, que a més ens sorprenen cada dia amb nous tipus de jocs, processos i aprenentatges que construeixen en un ambient de diversió, reptes i col·laboració. 

Un projecte en imatges

ELS ESPAIS ESCOLLITS

ESPAI BUIT

EL PATI I LES SEVES POSSIBILITATS

ZONA ARBOLADA

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

MUNTATGE

ELS RESULTATS...

ZONA DE DESCANS

ZONA DE TAULES

Valoració de l'assignatura

Suggereixo

Un dels aspectes que més han afectat al desenvolupament de l’assignatura ha estat la confusió a l’hora de fer les activitats, sobretot al principi de curs. Crec que hi hauria d’haver un cronograma tancat des d’inicis on s’especifiquessin totes les activitats i totes les entrades del bloc, a més d’un document extens explicatiu de cadascun dels treballs que s’han d’entregar.

Critico

Jo personalment he compaginat aquesta assignatura amb les pràctiques al centre, i crec que hi ha un volum excessiu de treball si les combines. A les dues assignatures hem fet un bloc i un quadern, que hem de presentar en la mateixa data i en els que es solapen o es reiteren algunes de les activitats o reflexions. Crec que per donar la qualitat que mereix cadascuna s’hauria de revisar aquest volum de treball i cercar l’equilibri per no carregar-nos.

Aplaudeixo

Els continguts de l’assignatura, en especial, ja que m’han ajudat a tenir una visió més crítica envers la pràctica docent, les situacions quotidianes i la meva actuació per arribar a reflexionar correctament i modificar-la en cas que fossi necessari.

A més, el mòdul d’innovació m’ha fet entendre la diferència entre accions i projecte de millora, i també il·lusionar-me amb una possible realitat no tant llunyana, que és construir el meu propi projecte empresarial.

Comentari dels projectes

PROJECTE: UN MÓN DE POSSIBILITATS A TRAVÉS DE LA MÚSICA

Els nostres companys de Cas Serres varen proposar un projecte relacionat amb la música, tractant de construir un espai al centre per poder dur a terme un projecte de continuïtat. L’objectiu era oferir als infants la possibilitat de treballar el món sonor aïllant-se dels instruments prefixats que donen poques o escasses opcions als infants, i ho varen aconseguir.

Amb materials reciclats de tot tipus varen construir instruments i elements sonors que atraguessin als nens i estimulessin les ganes d’experimentar i manipular.

Varen tenir alguns petits problemes, però crec que la idea era molt atractiva i amb molta potencialitat. Estem en un moment de crisi, aleshores hem de cercar solucions adequades amb poc cost econòmic per oferir als infants les millors possibilitats d’aprenentatge, i crec que la música enfocada des del punt de vista del projecte és una gran opció.

Potser s’haurien d’introduir millores que ja comentaren, però la idea em sembla molt apropiada tenint en compte l’edat dels infants, l’experimentació i curiositat que provoca, i les millores que se podrien aconseguir amb un projecte de llarga duració.

PROJECTE: UN MÓN DE CARTRÓ

La idea d’aquest projecte va en la mateixa línia que l’anterior: oferir les millors opcions d’aprenentatge als infants, comptant amb escassos recursos tant materials com econòmics.

En aquest projecte vaig poder apreciar més la qualitat estètica, la cura en la presentació i la gran feinada que duu darrere. A més, crec que també van unides, a banda dels valors i les possibilitats esmentats a l’anterior, la cura i el respecte total pel material, ja que si no fan un bon ús, no els hi durarà gaire.

És un projecte molt atractiu i provocador, encara que no és tant experimental i manipulatiu com el de la música, però crec que té moltes possibilitats educatives i pedagògiques.

§  En general i basant-me en el meu període de pràctiques i projecte de millora, crec que totes els practicants estem fent grans treballs als nostres centres. Ens demanen projectes de grans dimensions i possibilitats sense oferir-nos quasi ajuda ni material, i tots estem responent amb escreix a les expectatives, tractant d’utilitzar el màxim de material reciclat sense perdre la qualitat del treball. Crec que som gent amb molta iniciativa i idees atractives que s’haurien de tenir més en compte a les escoles. No obstant, seguirem treballant per aportar innovació i qualitat als nostres futurs infants. 

Comentari de documentals

         DOCUMENTAL: L’ESPAI D’EIVISSA

L’espai d’Eivissa és un projecte alternatiu, basat en l’escola lliure i cimentat en els principis d’acompanyament respectuós, no directivitat i respecte pel procés de desenvolupament de l’infant.

Neix de la preocupació de persones de diferents àmbits per l’educació, per l’escola actual i pels valors que transmet aquesta a la societat.

Crec que és una bona iniciativa, un projecte que acaba de néixer i començarà a caminar en setembre. És obvi que la societat va canviant i que l’educació no va al mateix ritme, per tant, no satisfà les necessitats dels individus: continguts obsolets, lleis que promouen la desigualtat, etiquetatge i classificació continua que no s’adequa a les característiques dels infants, etc. La societat necessita més, necessita projectes alternatius a l’escola que coneixem i que obrin el camí cap a una educació diferent, i penso que aquest projecte pot ser-ho.

No obstant i encara que la idea és bona, crec que tenen una gran manca de formació docent i pedagògica, que també fa que no coneguin a fons totes les noves iniciatives que estan sorgint en la mateixa direcció que el projecte que proposen, encara que amb diferència de petits detalls, per exemple, el joc i l’educació emocional també estan agafant importància en l’escola nostra i comencen a treballar-se de continu.

En definitiva, projectes com aquest poden ajuntar el camí entre l’escola que coneixem i aquella que volem, però encara queda molt a fer...

·         DOCUMENTAL: TREBALL PER PROJECTES

Tot aquell que està immers en el món educatiu de l’illa d’Eivissa coneix la filosofia de l’escola S’olivera: el treball per projectes. Aquesta filosofia es basa en les necessitats educatives de l’infant i en oferir-le totes les eines necessàries per construir el seu propi aprenentatge, escoltant allò que volen aprendre i investigant-lo de manera profunda.

Aquesta idea va en consonància amb el projecte esmentat anteriorment, les dues tracten de sortir de l’escola tradicional, dels llibres i els continguts imposats, i volen construir una educació basada en l’escolta, en l’acompanyament de l’infant sense dirigir-lo i en l’orientació de cadascú per construir-se segons les pròpies necessitats.

Com ja he dit, crec que fan falta iniciatives com aquestes dues que propiciïn la renovació educativa, que canviïn el concepte d’aprendre i que atenguin els interessos reals dels nostres petits.  

Visitant als meus companys

Aquí tenim els comentaris que he deixat a blocs de companys, molt interessants!!

1. http://victoriasala.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques.html?showComment=1367853045392#c6773673202901624261

2. http://elscuriosos.blogspot.com.es/2013/04/bones-practiques-tallers-per-les.html?showComment=1367853957369#c4560490710141557461

3. http://elspetitsporiolets.blogspot.com.es/2013/04/una-bona-practica.html#more

Presentació del projecte de millora

El pati. Aquestes dues paraules escoltades el dia en que vàrem triar el centre de ses Païsses per dur a terme el Pràcticum 0-3, sonaven com una abstracció, com el títol d’un quadre o d’un poema. Se suposava que era el títol del projecte d’innovació i/o millora del nostre centre amb el qual hauríem de col·laborar.

Després de dies d’observació dels espais i les accions dels infants dins aquests, va sorgir el nostre projecte, com la resposta a unes necessitats d’amagar-se, de reunir-se, d’observar sense ser vistos, de descansar...i també com la necessitat de respondre a una demanda del centre.

ZONES MILLORADES

Bàsicament ens varem centrar en dos espais del pati: una gran zona d’arbres on hi havia només una hamaca, fruit del projecte de millora de l’any passat, i altra zona aïllada i sense cap tipus de material.

L’objectiu era construir un espai ric, amb moltes possibilitats de joc per als infants i on ells poguessin construir els seus propis aprenentatges; tot això utilitzant materials reciclats i de qualitat.

A la zona d’arbres proposàrem una zona de descans i joc simbòlic, habilitada amb tatamis i lones per amagar-se. l’objectiu principal era oferir als infants un espai que convidés a un joc més pausat, però ens varen sorprendre amb joc motor, a banda del simbòlic, en resposta als tatamis amb material tou.

A l’altra zona, on no hi havia cap tipus de material, proposàrem construir un espai per treballar a l’aire lliure, com a mena de extensió del treball d’aula (pintar, llegir contar contes...). La idea era utilitzar materials completament naturals, així doncs varem construir taules i bancs amb troncs de fusta, i els infants varen col·laborar pintar les taules amb les petjades de les seves mans, i pintant la paret de l’espai amb les seves millors creacions.

El resultat, un pati ple de possibilitats de joc per als infants i amb les seves petjades d’identitat.  

Bona pràctica d'aula

La feina de mestre, com hem vist al llarg d’aquests quatre anys, no contempla només la feina de la classe, amb els infants, sinó també altres aspectes que hem de cuidar i acaronar de la mateixa forma. Un d’aquests aspectes és la documentació, i amb aquesta està relacionada la meva bona pràctica d’aula.

En general, el centre li dedica molt de temps a aquesta feina perquè volen donar una imatge transparent als pares, per donar a conèixer de primera mà com aprenen els seus infants. En canvi, el propòsit que es té a la classe de les tortugues està enfocat als infants, i no és més que donar-los tot el protagonisme que es mereixen.

Des de l’entrada es fa una invitació a un espai que els hi pertany en conjunt, però on poden trobar un petit espai que els hi pertany de manera individual, amb mostres d’identitat de cadascú d’ells.

Una vegada dins la classe, se li dóna importància a la seva història de vida, a les famílies, al recorregut educatiu dels que són al centre des de nadons...en definitiva, es té en compte cada aspecte que envolta l’element principal de l’aprenentatge, l’infant.

Basant-me en els ingredients que ha de tenir una bona pràctica, crec que aquesta s’adequa pel respecte que mostra cap als infants i cap a la seva història de vida, per la planificació que s’ha de fer abans, per la cura que es té de l’espai on es penja cada mural, perquè és una manera de cuidar els vincles no només amb infants sinó també amb famílies i perquè parteix de l’observació de la necessitat que té l’infant de sentir-se protagonista. 

INFORMACIÓ DELS INFANTS

FOTOGRAFIES DE LES CASES DELS INFANTS

PETJADES DELS INFANTS QUE SÓN AL CENTRE DES DE NADONS

MURAL PER PENJAR L'ELEMENT D'IDENTITAT DE CADASCÚ

Els ingredients d'una bona pràctica educativa

Després de reflexionar sobre les bones pràctiques de tots els companys, hem elaborat una llista sobre els que considerem els ingredients bàsics d’una bona pràctica, que són els següents:

• Partir de les necessitats de l’infant i tenir respecte cap a ells, ja que ells són el principal element de l’aprenentatge.
• Una bona observació i reflexió per part de les mestres per tal d’arribar al punt anterior.
• Planificació, avaluació i autoavaluació, és a dir, no només hem de planificar i avaluar les activitats sinó també la nostra actuació per arribar a ser conscients del que fem i canviar-ho si fos necessari.
• Atendre a la durada i la continuïtat de les activitats, ja que massa temps pot avorrir als infants. Ara mateix són capaços d’atendre durant estones curtes i això s’ha de gestionar adequadament.
• Cuidar els vincles amb els infants, perquè som persones de referència per a ells  i els hi hem de donar seguretat i confiança per evolucionar.
• Flexibilitat i horaris menys prefixats, els infants necessiten més llibertat.
• Cuidar el temps i l’espai ja que tots els aspectes influeixen en la seva educació.

Només fa falta batejar-ho i tindrem una pràctica de qualitat!!

Una bona pràctica de centre

Un dels trets més característics del meu centre és la imatge d’infant que tenen, com individu actiu en el procés del seu propi aprenentatge. 
Aquest tret es fomenta des de ben petits i abasta tots els àmbits de la vida diària de l’escola, com per exemple el canvi de bolquers.

A totes les aules del centre podem trobar una petita escala de fusta situada al costat dels canviadors. Les mestres avisen als infants de que s’ha de canviar el bolquer, i ells mateixos són els que s’apropen i pugen l’escala fins arribar al canviador; inclús ho fan quan senten la necessitat de ser canviats, encara que no sigui el moment específic del canvi de bolquers.

Aquesta actuació es fonamenta en la necessitat que té l’infant d’adquirir cada vegada més autonomia i llibertat en els seus moviments, i a més, fomenta que els infants no es sentin pressionats per fer el canvi de bolquers ja que suposa una invitació. També la utilitzen per apropar-se quan canvien als companys, i aquesta estona es converteix en un moment d’interacció, d’intercanvi, de relació, d’aprenentatge sobre el propi cos, d’experimentació i d’observació d’un moment de cura tant física com emocional.

Considero que aquesta és una bona pràctica de centre perquè surt de la necessitat dels infants de ser cada cop més autònoms, i els adults han observat aquesta necessitat i han actuat en conseqüència. 

Un cas com el de Na Susana

SITUACIÓ : Fa poques setmanes varem viure a la classe una situació compromesa que va posar en perill el benestar físic d’un dels infants. Feia mal temps, i com no es podia sortir al pati varem anar al tobogan que hi ha al passadís. Aquest és una estructura de fusta que compta amb unes escales, el tobogan i un racó per amagar-se, i als infants els hi agrada molt atracar-se i jugar per tot l’espai.

Com ja hem dit, varem sortir amb tota la classe (érem 9 infants aquell dia); ells jugaven a pujar, baixar, trepar i llançar-se pel tobogan, amagar-se...i les mestres observaven l’acció dels infants des de ben aprop. De sobte, es va escoltar un colp i al girar el cap ens trobarem un infant a terra, tombat. Un dels nens havia bolcat per un costat del tobogan i s’havia colpejat el cap amb la paret. La reacció de les mestres va ser anar-hi corrent a recollir-lo i comprovar el seu estat: havia perdut el coneixement, no responia a les cridades i tancava els ulls com per dormir. Tothom estava atacat, els companys es varen espantar i alguns ploraven, les mestres corrien a per gel i ventalls i la tutora tractava de despertar-lo i aconseguir que recobrés la consciència.

Jo, amb molta calma, vaig fer un trenet amb la resta d’infants i me’ls hi vaig dur a la classe per tranquil·litzar la situació; mentre, la tutora i algunes mestres més varen sortir amb l’infant a l’exterior per atendre-lo.

Finalment arribaren els pares i, per descartar possibles conseqüències, el varen portar a l’hospital; 2 dies en observació i llest.

A pesar de que l’infant és un nen molt mogut i que la situació es va poder controlar i tot va quedar a un esglai, la mestra no ha tornat a sortir amb la classe al tobogan del passadís. Té por de tornar a viure una situació semblant, encara que els infants s’atraquen al tobogan quan estan amb els seus pares, i decideix cercar alguna alternativa quan no es pot sortir al pati.

CREENCES DE LA MESTRA: en primer lloc, durant el moment de tensió la mestra va reaccionar amb molta por i nerviosisme. Es va centrar només en el nen del colp i es va oblidar de la resta d’infants, que a més estaven nerviosos i inclús ploraven per la situació. Crec que no eren conscients del que havia passat, però si ho eren de les reaccions de pànic de les mestres.

Una situació d’aquestes característiques et pot superar, però treballant amb infants has d’estar preparada per sofrir-les i reaccionar a elles amb la major paciència possible, controlant la situació i dirigint a les mestres per atendre l’infant, però sense oblidar de que hi ha més al teu càrrec.

A més, encara que la reacció va ser amb nerviosisme, la tutora tenia nocions de primers auxilis i sabia perfectament el que havia de fer perquè l’infant recobrés la consciència, per tant, hauria d’haver estat segura i confiar més en els seus coneixements.

També penso que la mestra es va atorgar la culpa de l’incident per treure als infants al tobogan, per això la classe no ha tornat a sortir. D’aquesta manera pot pensar que es redueix el perill de sofrir una situació semblant i que els infants dins l’aula estan més segurs, ja que és un espai més reduït amb menys elements perillosos i menys probabilitats de risc. Amb aquestes edats la majoria d’infants no tenen por i es posen reptes cada vegada majors, però la mestra està transmetent els seus temors als infants quan aquests assumeixen allò que per nosaltres suposa un perill.  

Encara avui reacciona amb tensió quan parlen d’aquesta situació, així doncs la tutora deu pensar que val més prevenir que guarir, però els infants necessiten experimentar amb el seu cos i descobrir els seus propis límits.

LES MEVES CREENCES:  com ja he dit, jo també vaig participar aquell dia; la meva reacció va ser calmada, tractant d’evitar que els infants es posessin nerviosos i tranquil·litzant a aquells que ja ho eren. Suposo que la meva formació en salvament em va ajudar a mantenir la calma i pensar en la resta de companys, per això vaig decidir que el millor era portar-me’ls a la classe, un lloc segur, que coneixen i on tenen material per distreure’s.

Respecte a les meves creences sobre l’actuació de la mestra, crec que hauria d’haver controlat més la situació. Em sembla que és la primera vegada que viu un moment d’aquestes característiques i li va sobrepassar, encara que després va demostrar que tenia nocions suficients per treure-la satisfactòriament. Així mateix, crec que s’equivoca amb la reacció posterior de no dur més els infants al tobogan: ells no senten la por com nosaltres i necessiten, com ja he dit anteriorment, comprovar on estan els seus límits i posar-se a prova. D’aquesta manera l’únic que aconsegueix és incrementar el desig per apropar-se al tobogan. Com a mestres no podem controlar totes les situacions, per això hem d’estar preparades per saber reaccionar a totes elles i donar, primer de tot, seguretat als infants. Per últim, crec que evitar el perill no és la solució però sí una manera fàcil d’aconseguir benestar i tranquil·litat; suposo que aquest deu ser el seu pensament.  

Bona pràctiques 0-3

Després de revisar la llista de bones pràctiques crec que he fet una bona sel·lecció basada en 3 aspectes: integració de la família, autonomia i independència de l’infant i activitats amb materials menys habituals.

1. Mòbils i murals amb materials a l’abast: en primer lloc he escollit aquesta pràctica perquè prompte tindré un nebot i m’agradaria fer-li un mòbil amb materials naturals. Ja porto temps amb aquest idea i la veritat és que m’ha encantat aquesta pràctica, perquè són mòbils i murals molt atractius i vistosos fets pels pares amb material que tenen a l’abast. Possiblement és la part que més m’agrada d’aquesta idea: el moment de l’adaptació és complicat, però a aquesta escola li han donat importància a les famílies, als fills i a les seves històries i els hi han ajudat a integrar-se en la realitat del centre fent aquests murals i aquests mòbils. D’aquesta manera els pares sentiran, quan entren a l’escola, que formen part de la vida del centre i que són agents importants allí. També els hi donen l’oportunitat de transferir els aprenentatges de l’aula a la seva casa i poder compartir una estona amb els fills creant obres d’art.

2. Poder anar a beure aigua: aquesta pràctica l’he escollida perquè neix d’una observació que fa la mestra sobre la seva actuació. Adverteix que està actuant de manera incorrecta, donant un model erroni i després tallant l’acció dels infants, i es planteja noves actuacions per donar més autonomia als infants i més possibilitats per seguir construint el seu propi aprenentatge (ple, buit, gros, petit). Això m’ha fet reflexionar i crec  que al meu centre no es gestiona adequadament el moment de beure. Els infants només ho fan després d’esmorzar, dinar i quan entren a la classe després del pati, i a més tenen un paper passiu com descriu aquesta mestra. Ja comença a fer calor i ells demanen aigua  de continu, així doncs penso que es podria aprofitar aquesta idea i fer un racó a l’aula per poder anar a beure quan es tingui set. Suposo que seria difícil aplicar-ho amb infants de 2-3 anys ja que haurien d’estar les mestres pendents dels gots de vidre (al menys els primers dies).
3. La llum: finalment he escollit aquesta bona pràctica perquè al meu centre hi ha una sala de la llum, però només s’utilitza en comptades ocasions (quan fa mal temps o quan no tenen res programat). Disposen d’un bon espai i bons materials per fer activitats de llum atractives, i em sorprèn que no l’aprofitin habitualment. Aquí queda constatat que es poden fer bons pràctiques amb poc material, només fa falta un focus de llum, un cos i una mica d’imaginació.  

El valor educatiu de moments quotidians

L’article “La vida diaria” de Mari Carmen Díez reflecteix la importància que tenen els fets quotidians, que ajuden a l’infant a descentrar-se d’ell mateix i a estructurar-se espacial i temporalment; fets com per exemple parar taula, que implica habilitats lògico-matemàtiques, netejar el material i l’espai utilitzat, assumint actituds de cura i respecte, o fets que “interrompen” la dinàmica de la classe i la condueixen cap a situacions interessants per als nens.

Com a futurs docents hem de comprendre que és necessari tenir una programació que guiï la nostra actuació, però que també hem de saber deixar-la a una banda per atendre aquests petits fets que, com diu l’autora, estimulen la curiositat natural i les ganes de continuar aprenent.

Pot ser que el nostre “paper de directors d’orquestra” ens impedeixi confiar plenament en canviar la nostra mentalitat i aparcar l’activitat programada, però segurament amb l’experiència aprendrem que aquests moments tenen un valor educatiu excepcional i que hem d’aprofitar al màxim les seves potencialitats. Per tant, obrim la nostra ment i la nostra mirada per ser capaços d’entendre les possibilitats de cada moment escolar. 

Jornada escolar típica al meu centre

Normalment en l’etapa infantil els dies estan plagats de rutines per tal d’ajudar als infants a estructurar-se dins l’espai i els temps. Aquí tenim un dia típic a la classe des “Cavallets de mar”:

-     Les mestres reben als infants i les seves famílies a la classe. Quan arriben, els infants agafen el seu cavallet de mar que està penjat a la porta, entren, diuen bon dia i el pengen al mural de benvinguda que hi ha dins la classe.

-     Les famílies poden  parlar una estona amb les mestres i els infants es disposen a fer joc lliure fins les 9.30, que comencen a recollir. A continuació, l’assemblea, on un infant escollit per la tutora passa llista amb el següent procediment: recull tots els cavallets del mural i els posa a una safata. A continuació treu un per un, dient el nom i entregant-lo al nin corresponent, que s’alça i el torna a penjar en el mural. D’aquesta manera els infants repassen qui ha anat a la classe i els noms dels seus companys. Si encara no és l’hora d’esmorzar canten cançons o ballen un ratet.

-     A les 10 ja és l’hora d’esmorzar, toca sortir de l’aula i anar a la taula que està preparada al passadís. Pugem les mànigues i a gaudir del menjar! Quan ja hem acabat tots, tornem a l’aula per rentar les mans, les cares i canviar els bolquers i els hi preparem per a l’activitat que hagi programada. Aquesta pot ser d’experimentació, taller de pintura, taller de llum, música o psicomotricitat.

-      Una vegada s’acaba el temps de l’activitat els infants tornen a la classe, on es decideix si es pot sortir al pati (segons el temps). Els infants que ho necessiten més es queden a classe per descansar, la resta surt al pati per jugar amb els infants d’altres nivells.

-   Sobre les 12.30 comencen a arribar els pares, que fan el procediment contrari a l’entrada: saluden, agafen el cavallet del mural, el pengen a la porta i se’n van fins al dia següent. Els infants que es queden a dinar juguen una estona a la classe fins les 13, que és quan rentem mans i ens ajuntem amb els companys d’altres nivells al menjador. Aquest temps ajuda als infants a relacionar-se i interactuar amb els altres, i es col·laborant entre ells per ajudar als infants que tenen més problemes per dinar: els hi animen per provar el menjar i ho celebren junts quan ho fan. És un moment de distensió per gaudir d’un bon dinar rodejats d’amics, on es potencien les rutines i l’autonomia personal.

-      Una vegada hem acabat de dinar, tornem a la classe per rentar mans, canviar bolquers i preparar-los per l’arribada dels pares. Fins al dia següent!  

Part positiva del DAFO de centre

Fa unes setmanes ens varem ajuntar els companys de la mateixa escoleta per fer un anàlisi d’aquesta. L’eina a utilitzar era el DAFO, que no és més que observar quines són les Debilitats i Fortaleses internes del centre, i les Amenaces i Oportunitats que rebren del seu entorn.

Després d’analitzar minuciosament tots els aspectes, varem decidir quines coses volíem destacar en cada apartat, però aquí només faré referència als aspectes positius de la meva escoleta i inclús tractaré de fer una petita ampliació.

Respecte a les Fortaleses, aquest centre fa una completa integració de tots els professionals, és a dir, són importants tant els docents com els no docents que també formen part de la vida diària dels infants (manteniment, cuina, neteja...); aquesta dinàmica, a més, fa ressaltar el treball en equip per part de tots. També podem dir que és una escola oberta a tothom, inclús a artistes que es volen donar a conèixer, que tenen cura de la imatge d’infant que volen transmetre, que li donen importància a les famílies i que tracten d’oferir una educació de qualitat encara quan els hi lleven recursos.

En quant a les Oportunitats que rebren de l’entorn, podem dir que el barri els hi ajuda en aspectes com recursos materials, espais, activitats a fer i estan en contínua comunicació. Aquest benefici no ve només pel treball que ha fet l’escola, sinó també per la disposició de les famílies per involucrar-se en l’educació dels seus fills seguint la línia educativa de l’escola. A més, el centre està en un lloc magnífic, a un barri de qualitat i amb bona comunicació amb altres zones. 

Observació d'una situació d'aula

Durant els darrers quatre anys hem estat submergits en el món teòric de l’educació infantil, on el mestres han tractat de mostrar-nos com ha de ser l’aprenentatge de l’infant: lliure, carregat d’experimentació, format a través dels sentits i, sobretot, dirigit per ell mateix.

Aquestes pautes són les que he pogut comprovar avui a l’activitat de safates d’experimentació: els dimecres el centre prepara l’activitat amb grup heterogenis, és a dir, treuen 3 infants de cada aula (des dels nadons fins als de 3 anys) perquè juguin conjuntament i manipulin el material.

Com el projecte de centre és “La mar”, el material era sorra, sal, algues, petxines, closques de sèpia, pedres i esponges de mar. Tot estava col·locat en safates i aquestes repartides en dues taules, així els infants tenien espai per moure’s.

La dinàmica de l’activitat és la següent: primer seuen als infants davant de tot el material i els expliquen allò que tenen davant i el que han de fer, que és bàsicament manipular-ho amb total llibertat. Una vegada donada l’explicació, poden alçar-se i actuar tranquil·lament i per on vulguin.

Excepte els nadons que necessiten una petita ajuda (alguns ja caminen però amb dificultats), tots el infants han anat passant per les diferents safates i fent diferents accions, com per exemple fer una construcció amb pedres, sal i esponges, fer transvasaments de sorra i sal amb les petxines, els més petits mesuraven les pedres i les xuclaven, altres infants s’han dedicat a emplenar i buidar pots amb tots els materials possibles, etc. Finalment, quan ja havien passat uns 15-20 minuts, els infants han començat a cansar-se, així que hem aturat l’activitat i els hem portat al pati.

L’actitud i l’actuació docent ha sigut completament passiva, és a dir, estaven al voltant dels infants donant seguretat i acompanyant-los amb paraules, fent fotos, ajudant als nadons a desplaçar-se...però en cap moment han intervingut o tallat l’experimentació de cap infant.  Els de pràctiques, òbviament, hem adoptat la mateixa actitud d’escolta, d’observació i d’acompanyament.

Nosaltres hem arribat a l’escola en mig del projecte, i això ha provocat que ens perdessin gran part de les activitats que s’han fet. No obstant, crec que totes estan encaminades a la manipulació dels materials de la mar, per tant, crec que l’objectiu de la sessió era simplement que els infants poguessin continuar amb aquesta manipulació i contrastar idees que s’han pogut formar en les activitats a la classe, com per exemple: que al mesclar sorra i sal es queda una massa semblant amb dos colors diferents, provar les diferents mesures dels pots, comprovar que les pedres són pesades i si les llances fan soroll, o que aquestes no pesen el mateix que les esponges...en definitiva, continuar construint i formant el seu coneixement.

Com l’objectiu de la sessió era molt ample, crec que els infants el varen assolir, ja que si feien algun descobriment tractaven de repetir-ho per contrastar els resultats. El que no tinc molt clar és si aquestes idees ja les havien descobert abans en altres activitats, o pel contrari, començaven de zero i els hi sorgien noves, perquè com ja he dit, ja havien manipulat abans aquest material a les seves classes. 

Competències inicials

Són pocs dies els que portem de pràctiques però aquest temps ja el podem aprofitar per autoavaluar-nos i continuar el nostre procés d’aprenentatge. Encara que tinc poca experiència amb les competències, tractaré de detallar el més possible els pensaments que em sorgeixen de cada una de elles.

-       En primer lloc, crec que des de fa un temps el meu aprenentatge és bastant autònom, i pot ser que sigui per l’augment de la meva destresa digital. En la carrera han fet molt recalcament en la cerca i tria de la informació amb criteri, i aquest fet ha sigut de gran ajuda a l’hora de cercar informació acadèmica. Internet està ple de tutorials i ajudes per tot tipus de dubtes.

Pot ser un dels punts dèbils d’aquesta competència serien: les conclusions relacionant la teoria i la pràctica. Crec que per arribar a aquest punt i fer-ho de la millor manera possible s’ha de fixar el coneixement profundament, i això necessita temps i experiència. No obstant, a petits trets si que vaig reflexionant sobre el que diu la teoria i allò que vaig observant a la classe.

-       Respecte a la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge, sóc bastant conscient dels meus punts forts, però sobre tot dels punts febles, és a dir, allò que no sé fer és allò on he de millorar i el que ha de rebre tota mi atenció. Els punts forts sempre estem a temps de reforçar-los, però la importància està en els punts que hem de millorar. Ser conscient d’aquest tret també m’ajuda a consolidar les meves creences: cada escoleta, i en particular cada mestra, té una forma d’actuar que no és ni millor ni pitjor que altra, per tant, hem de saber recollir lo millor de l’actuació d’altres persones i combinar-ho amb la nostra metodologia.

En quant als dubtes i les reflexions, sóc una persona molt observadora i sense por de preguntar, per tant, qualsevol cosa que no entenc o no concorda amb allò que hem aprés a la carrera, faig la pregunta i obtinc respostes.

-     Sobre el funcionament del centre, portem poc temps a l’escola i encara no hem estudiat els documents interns, per tant, crec que no estic preparada per fer un anàlisi complet, encara que sí que vaig observant i analitzant a petits trets allò que es fa a diari.

-       Per últim i en relació als processos d’ensenyament-aprenentatge, sóc capaç d’identificar suposades bones i no tan bones pràctiques i relacionar-les amb el marc teòric corresponent encara que he d’aprofundir més.

Què he de millorar? Basant-me en les competències segons Perrenoud, per exemple, gestionar la progressió dels aprenentatges, més concretament: adquirir una visió longitudinal i establir vincles amb les teories que sostenen cada activitat. Crec que aquest aspecte es pot reforçar amb la pràctica, amb un grup concret on planteges objectius específics en base a les característiques del mateix, per tant, si no et poses en situació és difícil adquirir aquesta competència.

A banda de l’anterior, veig realment difícil la competència d’elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació. Normalment a les assignatures de la carrera tracten de donar pautes per saber com actuar davant aquestes situacions, però la realitat és que hem de tenir, en primer lloc, molta més formació teòrica, i en segon lloc, coordinació amb un equip especialitzat i diferents visions sobres possibles actuacions i posades en pràctica. Cada infant té unes necessitats diferents a les dels altres, i com a mestres hem de fer un correcte diagnòstic i, per suposat, una bona actuació per millorar aquesta situació.

Per últim, un aspecte que em dóna molta por és la violència o la discriminació i, assumeixo que la competència d’afrontar els deures i dilemes ètics de la professió l’he d’adquirir per complet, i no treballar per millorar-la com les anteriors. Crec que són temes molts delicats que poden afectar tota una vida d’un individu, per tant, has d’estar molt familiaritzat amb tots els temes i tenir la suficient experiència per actuar correctament i en benefici dels perjudicats. En referència a aquesta competència, podem trobar un film espanyol, “Bullying”, on l’actuació docent no millora la situació, sinó que la empitjora per una falta d’observació i criteri professional.

Després de reflexionar sobre totes les competències, crec que amb la pràctica real serem capaços d’escollir amb criteri cada actuació nostra. Mentrestant, observaré i em formaré per arribar a adquirir tot el coneixement teòric i poder posar-ho en pràctica.