Comentari de documentals

         DOCUMENTAL: L’ESPAI D’EIVISSA

L’espai d’Eivissa és un projecte alternatiu, basat en l’escola lliure i cimentat en els principis d’acompanyament respectuós, no directivitat i respecte pel procés de desenvolupament de l’infant.

Neix de la preocupació de persones de diferents àmbits per l’educació, per l’escola actual i pels valors que transmet aquesta a la societat.

Crec que és una bona iniciativa, un projecte que acaba de néixer i començarà a caminar en setembre. És obvi que la societat va canviant i que l’educació no va al mateix ritme, per tant, no satisfà les necessitats dels individus: continguts obsolets, lleis que promouen la desigualtat, etiquetatge i classificació continua que no s’adequa a les característiques dels infants, etc. La societat necessita més, necessita projectes alternatius a l’escola que coneixem i que obrin el camí cap a una educació diferent, i penso que aquest projecte pot ser-ho.

No obstant i encara que la idea és bona, crec que tenen una gran manca de formació docent i pedagògica, que també fa que no coneguin a fons totes les noves iniciatives que estan sorgint en la mateixa direcció que el projecte que proposen, encara que amb diferència de petits detalls, per exemple, el joc i l’educació emocional també estan agafant importància en l’escola nostra i comencen a treballar-se de continu.

En definitiva, projectes com aquest poden ajuntar el camí entre l’escola que coneixem i aquella que volem, però encara queda molt a fer...

·         DOCUMENTAL: TREBALL PER PROJECTES

Tot aquell que està immers en el món educatiu de l’illa d’Eivissa coneix la filosofia de l’escola S’olivera: el treball per projectes. Aquesta filosofia es basa en les necessitats educatives de l’infant i en oferir-le totes les eines necessàries per construir el seu propi aprenentatge, escoltant allò que volen aprendre i investigant-lo de manera profunda.

Aquesta idea va en consonància amb el projecte esmentat anteriorment, les dues tracten de sortir de l’escola tradicional, dels llibres i els continguts imposats, i volen construir una educació basada en l’escolta, en l’acompanyament de l’infant sense dirigir-lo i en l’orientació de cadascú per construir-se segons les pròpies necessitats.

Com ja he dit, crec que fan falta iniciatives com aquestes dues que propiciïn la renovació educativa, que canviïn el concepte d’aprendre i que atenguin els interessos reals dels nostres petits.