El valor educatiu de moments quotidians

L’article “La vida diaria” de Mari Carmen Díez reflecteix la importància que tenen els fets quotidians, que ajuden a l’infant a descentrar-se d’ell mateix i a estructurar-se espacial i temporalment; fets com per exemple parar taula, que implica habilitats lògico-matemàtiques, netejar el material i l’espai utilitzat, assumint actituds de cura i respecte, o fets que “interrompen” la dinàmica de la classe i la condueixen cap a situacions interessants per als nens.

Com a futurs docents hem de comprendre que és necessari tenir una programació que guiï la nostra actuació, però que també hem de saber deixar-la a una banda per atendre aquests petits fets que, com diu l’autora, estimulen la curiositat natural i les ganes de continuar aprenent.

Pot ser que el nostre “paper de directors d’orquestra” ens impedeixi confiar plenament en canviar la nostra mentalitat i aparcar l’activitat programada, però segurament amb l’experiència aprendrem que aquests moments tenen un valor educatiu excepcional i que hem d’aprofitar al màxim les seves potencialitats. Per tant, obrim la nostra ment i la nostra mirada per ser capaços d’entendre les possibilitats de cada moment escolar. 

Jornada escolar típica al meu centre

Normalment en l’etapa infantil els dies estan plagats de rutines per tal d’ajudar als infants a estructurar-se dins l’espai i els temps. Aquí tenim un dia típic a la classe des “Cavallets de mar”:

-     Les mestres reben als infants i les seves famílies a la classe. Quan arriben, els infants agafen el seu cavallet de mar que està penjat a la porta, entren, diuen bon dia i el pengen al mural de benvinguda que hi ha dins la classe.

-     Les famílies poden  parlar una estona amb les mestres i els infants es disposen a fer joc lliure fins les 9.30, que comencen a recollir. A continuació, l’assemblea, on un infant escollit per la tutora passa llista amb el següent procediment: recull tots els cavallets del mural i els posa a una safata. A continuació treu un per un, dient el nom i entregant-lo al nin corresponent, que s’alça i el torna a penjar en el mural. D’aquesta manera els infants repassen qui ha anat a la classe i els noms dels seus companys. Si encara no és l’hora d’esmorzar canten cançons o ballen un ratet.

-     A les 10 ja és l’hora d’esmorzar, toca sortir de l’aula i anar a la taula que està preparada al passadís. Pugem les mànigues i a gaudir del menjar! Quan ja hem acabat tots, tornem a l’aula per rentar les mans, les cares i canviar els bolquers i els hi preparem per a l’activitat que hagi programada. Aquesta pot ser d’experimentació, taller de pintura, taller de llum, música o psicomotricitat.

-      Una vegada s’acaba el temps de l’activitat els infants tornen a la classe, on es decideix si es pot sortir al pati (segons el temps). Els infants que ho necessiten més es queden a classe per descansar, la resta surt al pati per jugar amb els infants d’altres nivells.

-   Sobre les 12.30 comencen a arribar els pares, que fan el procediment contrari a l’entrada: saluden, agafen el cavallet del mural, el pengen a la porta i se’n van fins al dia següent. Els infants que es queden a dinar juguen una estona a la classe fins les 13, que és quan rentem mans i ens ajuntem amb els companys d’altres nivells al menjador. Aquest temps ajuda als infants a relacionar-se i interactuar amb els altres, i es col·laborant entre ells per ajudar als infants que tenen més problemes per dinar: els hi animen per provar el menjar i ho celebren junts quan ho fan. És un moment de distensió per gaudir d’un bon dinar rodejats d’amics, on es potencien les rutines i l’autonomia personal.

-      Una vegada hem acabat de dinar, tornem a la classe per rentar mans, canviar bolquers i preparar-los per l’arribada dels pares. Fins al dia següent!  

Part positiva del DAFO de centre

Fa unes setmanes ens varem ajuntar els companys de la mateixa escoleta per fer un anàlisi d’aquesta. L’eina a utilitzar era el DAFO, que no és més que observar quines són les Debilitats i Fortaleses internes del centre, i les Amenaces i Oportunitats que rebren del seu entorn.

Després d’analitzar minuciosament tots els aspectes, varem decidir quines coses volíem destacar en cada apartat, però aquí només faré referència als aspectes positius de la meva escoleta i inclús tractaré de fer una petita ampliació.

Respecte a les Fortaleses, aquest centre fa una completa integració de tots els professionals, és a dir, són importants tant els docents com els no docents que també formen part de la vida diària dels infants (manteniment, cuina, neteja...); aquesta dinàmica, a més, fa ressaltar el treball en equip per part de tots. També podem dir que és una escola oberta a tothom, inclús a artistes que es volen donar a conèixer, que tenen cura de la imatge d’infant que volen transmetre, que li donen importància a les famílies i que tracten d’oferir una educació de qualitat encara quan els hi lleven recursos.

En quant a les Oportunitats que rebren de l’entorn, podem dir que el barri els hi ajuda en aspectes com recursos materials, espais, activitats a fer i estan en contínua comunicació. Aquest benefici no ve només pel treball que ha fet l’escola, sinó també per la disposició de les famílies per involucrar-se en l’educació dels seus fills seguint la línia educativa de l’escola. A més, el centre està en un lloc magnífic, a un barri de qualitat i amb bona comunicació amb altres zones. 

Observació d'una situació d'aula

Durant els darrers quatre anys hem estat submergits en el món teòric de l’educació infantil, on el mestres han tractat de mostrar-nos com ha de ser l’aprenentatge de l’infant: lliure, carregat d’experimentació, format a través dels sentits i, sobretot, dirigit per ell mateix.

Aquestes pautes són les que he pogut comprovar avui a l’activitat de safates d’experimentació: els dimecres el centre prepara l’activitat amb grup heterogenis, és a dir, treuen 3 infants de cada aula (des dels nadons fins als de 3 anys) perquè juguin conjuntament i manipulin el material.

Com el projecte de centre és “La mar”, el material era sorra, sal, algues, petxines, closques de sèpia, pedres i esponges de mar. Tot estava col·locat en safates i aquestes repartides en dues taules, així els infants tenien espai per moure’s.

La dinàmica de l’activitat és la següent: primer seuen als infants davant de tot el material i els expliquen allò que tenen davant i el que han de fer, que és bàsicament manipular-ho amb total llibertat. Una vegada donada l’explicació, poden alçar-se i actuar tranquil·lament i per on vulguin.

Excepte els nadons que necessiten una petita ajuda (alguns ja caminen però amb dificultats), tots el infants han anat passant per les diferents safates i fent diferents accions, com per exemple fer una construcció amb pedres, sal i esponges, fer transvasaments de sorra i sal amb les petxines, els més petits mesuraven les pedres i les xuclaven, altres infants s’han dedicat a emplenar i buidar pots amb tots els materials possibles, etc. Finalment, quan ja havien passat uns 15-20 minuts, els infants han començat a cansar-se, així que hem aturat l’activitat i els hem portat al pati.

L’actitud i l’actuació docent ha sigut completament passiva, és a dir, estaven al voltant dels infants donant seguretat i acompanyant-los amb paraules, fent fotos, ajudant als nadons a desplaçar-se...però en cap moment han intervingut o tallat l’experimentació de cap infant.  Els de pràctiques, òbviament, hem adoptat la mateixa actitud d’escolta, d’observació i d’acompanyament.

Nosaltres hem arribat a l’escola en mig del projecte, i això ha provocat que ens perdessin gran part de les activitats que s’han fet. No obstant, crec que totes estan encaminades a la manipulació dels materials de la mar, per tant, crec que l’objectiu de la sessió era simplement que els infants poguessin continuar amb aquesta manipulació i contrastar idees que s’han pogut formar en les activitats a la classe, com per exemple: que al mesclar sorra i sal es queda una massa semblant amb dos colors diferents, provar les diferents mesures dels pots, comprovar que les pedres són pesades i si les llances fan soroll, o que aquestes no pesen el mateix que les esponges...en definitiva, continuar construint i formant el seu coneixement.

Com l’objectiu de la sessió era molt ample, crec que els infants el varen assolir, ja que si feien algun descobriment tractaven de repetir-ho per contrastar els resultats. El que no tinc molt clar és si aquestes idees ja les havien descobert abans en altres activitats, o pel contrari, començaven de zero i els hi sorgien noves, perquè com ja he dit, ja havien manipulat abans aquest material a les seves classes.