dilluns, 10 de juny del 2013

Les competències que he adquirit

A trets generals, aquesta assignatura m’ha ajudat a centrar més la mirada i aprendre a fer reflexions per millorar tant la meva actuació docent com la dels meus companys.

A trets més concrets, les competències que he anat adquirint amb aquesta assignatura són, en primer lloc, reflexionar sobre els elements que porten a una bona actuació professional i identificar les bones pràctiques. Tenint en compte allò aprés a la carrera, ha hagut moltes actuacions i situacions del centre que m’han fet aturar-me i analitzar-les més pausadament. D’aquesta manera he pogut diferenciar allò que em pot ajudar a mi a ser millor educadora, però també aquells aspectes que no voldria repetir amb la meva actuació.

Aquestes reflexions també han estat fruït, a banda d’allò que ja coneixia, de totes les experiències i informació que he anat cercant en blocs de companys i altres professionals amb l’objectiu de fer-les més completes i elaborades cada vegada.

Aquesta cerca d’informació ha anat modificant els meus propis coneixements, fins arribar a identificar els meus punts forts, com el dinamisme, les ganes d’innovar o la capacitat de dirigir un grup, però també els meus punts febles, com la programació d’activitats elaborades i la improvisació d’activitats relacionades amb els contes i les cançons. Per tant, aquest estiu serà moment de treballar per millorar aquells aspectes on no sóc tant competent, sense oblidar-me de cuidar aquells on sí que ho sóc.

Per últim, la realització de l’assignatura m’ha permès fer-me constantment preguntes sobre com funcionen els centres, com m’agradaria que funcionessin, i com ho faria jo per arribar a dirigir un centre de la manera que tinc pensada.


Només m’agradaria expressar que, per arribar a gaudir completament d’aquesta assignatura, hauria d’haver menys volum de treball i més qualitat en cadascuna de les activitats. 

divendres, 7 de juny del 2013

Valoració del nostre projecte

Després d’avaluar el nostre projecte de forma sistemàtica, mitjançant taules de criteris d’avaluació, i de manera asistemàtica mitjançant la pròpia observació de les accions dels infants dins l’espai, puc dir que el projecte ha obtingut l’èxit que esperàvem.
Respecte a l’espai de descans, les lones i els tatamis foren disposats en forma de semicercle i de manera oberta cap als infants, i això ha propiciat diferents tipus d’interaccions i relacions entre els nens i ha fomentat el joc simbòlic que buscàvem. A banda dels nostres objectius de descans i foment d’un tipus de joc concret, més pausat com és el simbòlic, els infants ens han sorprès amb altres tipus de joc que no havíem previst, com motor (saltar als tatamis, fer volteretes o trepar per les lones) o de caire creatiu, aprofitant el contrast cromàtic que ofereix el blanc dels tatamis amb els colors dels elements naturals (sorra, fulles o gespa).
Per altra banda, hem aconseguit augmentar l’assistència dels infants a aquest espai i l’autonomia a l’hora d’escollir el tipus de joc que volen i els materials a emprar. A més, la interacció entre infants de diferents aules és més habitual, potenciant el respecte i la cura dels nens grans cap als petits (els nadons).
Respecte a l’espai de taules, no hem tingut prou temps d’avaluar els processos i les accions dels infants dins l’espai, però durant el procés de construcció varem fomentar la creació d’una identitat molt particular d’aquesta zona amb la participació i col·laboració tant de mestres com d’infants. Aquesta participació va propiciar, a més, un vincle més directe d’aquests amb l’espai i els materials que s’hi troben, que era un dels objectius que ens plantejàrem a l’inici del projecte.

Per tant i tenint en compte tot l’anterior, crec que ha estat un projecte molt beneficiós per al centre i per als nens que ho poden gaudir, que a més ens sorprenen cada dia amb nous tipus de jocs, processos i aprenentatges que construeixen en un ambient de diversió, reptes i col·laboració. 

Un projecte en imatges

ELS ESPAIS ESCOLLITS


ESPAI BUIT



EL PATI I LES SEVES POSSIBILITATS



ZONA ARBOLADA

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

MUNTATGE


ELS RESULTATS...

ZONA DE DESCANS



ZONA DE TAULES



Valoració de l'assignatura

Suggereixo
Un dels aspectes que més han afectat al desenvolupament de l’assignatura ha estat la confusió a l’hora de fer les activitats, sobretot al principi de curs. Crec que hi hauria d’haver un cronograma tancat des d’inicis on s’especifiquessin totes les activitats i totes les entrades del bloc, a més d’un document extens explicatiu de cadascun dels treballs que s’han d’entregar.
Critico
Jo personalment he compaginat aquesta assignatura amb les pràctiques al centre, i crec que hi ha un volum excessiu de treball si les combines. A les dues assignatures hem fet un bloc i un quadern, que hem de presentar en la mateixa data i en els que es solapen o es reiteren algunes de les activitats o reflexions. Crec que per donar la qualitat que mereix cadascuna s’hauria de revisar aquest volum de treball i cercar l’equilibri per no carregar-nos.
Aplaudeixo
Els continguts de l’assignatura, en especial, ja que m’han ajudat a tenir una visió més crítica envers la pràctica docent, les situacions quotidianes i la meva actuació per arribar a reflexionar correctament i modificar-la en cas que fossi necessari.

A més, el mòdul d’innovació m’ha fet entendre la diferència entre accions i projecte de millora, i també il·lusionar-me amb una possible realitat no tant llunyana, que és construir el meu propi projecte empresarial.


dimecres, 29 de maig del 2013

Comentari dels projectes

PROJECTE: UN MÓN DE POSSIBILITATS A TRAVÉS DE LA MÚSICA
Els nostres companys de Cas Serres varen proposar un projecte relacionat amb la música, tractant de construir un espai al centre per poder dur a terme un projecte de continuïtat. L’objectiu era oferir als infants la possibilitat de treballar el món sonor aïllant-se dels instruments prefixats que donen poques o escasses opcions als infants, i ho varen aconseguir.
Amb materials reciclats de tot tipus varen construir instruments i elements sonors que atraguessin als nens i estimulessin les ganes d’experimentar i manipular.
Varen tenir alguns petits problemes, però crec que la idea era molt atractiva i amb molta potencialitat. Estem en un moment de crisi, aleshores hem de cercar solucions adequades amb poc cost econòmic per oferir als infants les millors possibilitats d’aprenentatge, i crec que la música enfocada des del punt de vista del projecte és una gran opció.
Potser s’haurien d’introduir millores que ja comentaren, però la idea em sembla molt apropiada tenint en compte l’edat dels infants, l’experimentació i curiositat que provoca, i les millores que se podrien aconseguir amb un projecte de llarga duració.
PROJECTE: UN MÓN DE CARTRÓ
La idea d’aquest projecte va en la mateixa línia que l’anterior: oferir les millors opcions d’aprenentatge als infants, comptant amb escassos recursos tant materials com econòmics.
En aquest projecte vaig poder apreciar més la qualitat estètica, la cura en la presentació i la gran feinada que duu darrere. A més, crec que també van unides, a banda dels valors i les possibilitats esmentats a l’anterior, la cura i el respecte total pel material, ja que si no fan un bon ús, no els hi durarà gaire.
És un projecte molt atractiu i provocador, encara que no és tant experimental i manipulatiu com el de la música, però crec que té moltes possibilitats educatives i pedagògiques.


§  En general i basant-me en el meu període de pràctiques i projecte de millora, crec que totes els practicants estem fent grans treballs als nostres centres. Ens demanen projectes de grans dimensions i possibilitats sense oferir-nos quasi ajuda ni material, i tots estem responent amb escreix a les expectatives, tractant d’utilitzar el màxim de material reciclat sense perdre la qualitat del treball. Crec que som gent amb molta iniciativa i idees atractives que s’haurien de tenir més en compte a les escoles. No obstant, seguirem treballant per aportar innovació i qualitat als nostres futurs infants. 

dimarts, 28 de maig del 2013

Comentari de documentals

         DOCUMENTAL: L’ESPAI D’EIVISSA
L’espai d’Eivissa és un projecte alternatiu, basat en l’escola lliure i cimentat en els principis d’acompanyament respectuós, no directivitat i respecte pel procés de desenvolupament de l’infant.
Neix de la preocupació de persones de diferents àmbits per l’educació, per l’escola actual i pels valors que transmet aquesta a la societat.
Crec que és una bona iniciativa, un projecte que acaba de néixer i començarà a caminar en setembre. És obvi que la societat va canviant i que l’educació no va al mateix ritme, per tant, no satisfà les necessitats dels individus: continguts obsolets, lleis que promouen la desigualtat, etiquetatge i classificació continua que no s’adequa a les característiques dels infants, etc. La societat necessita més, necessita projectes alternatius a l’escola que coneixem i que obrin el camí cap a una educació diferent, i penso que aquest projecte pot ser-ho.
No obstant i encara que la idea és bona, crec que tenen una gran manca de formació docent i pedagògica, que també fa que no coneguin a fons totes les noves iniciatives que estan sorgint en la mateixa direcció que el projecte que proposen, encara que amb diferència de petits detalls, per exemple, el joc i l’educació emocional també estan agafant importància en l’escola nostra i comencen a treballar-se de continu.
En definitiva, projectes com aquest poden ajuntar el camí entre l’escola que coneixem i aquella que volem, però encara queda molt a fer...
·         DOCUMENTAL: TREBALL PER PROJECTES
Tot aquell que està immers en el món educatiu de l’illa d’Eivissa coneix la filosofia de l’escola S’olivera: el treball per projectes. Aquesta filosofia es basa en les necessitats educatives de l’infant i en oferir-le totes les eines necessàries per construir el seu propi aprenentatge, escoltant allò que volen aprendre i investigant-lo de manera profunda.
Aquesta idea va en consonància amb el projecte esmentat anteriorment, les dues tracten de sortir de l’escola tradicional, dels llibres i els continguts imposats, i volen construir una educació basada en l’escolta, en l’acompanyament de l’infant sense dirigir-lo i en l’orientació de cadascú per construir-se segons les pròpies necessitats.

Com ja he dit, crec que fan falta iniciatives com aquestes dues que propiciïn la renovació educativa, que canviïn el concepte d’aprendre i que atenguin els interessos reals dels nostres petits.