Una bona pràctica de centre

Un dels trets més característics del meu centre és la imatge d’infant que tenen, com individu actiu en el procés del seu propi aprenentatge. 
Aquest tret es fomenta des de ben petits i abasta tots els àmbits de la vida diària de l’escola, com per exemple el canvi de bolquers.

A totes les aules del centre podem trobar una petita escala de fusta situada al costat dels canviadors. Les mestres avisen als infants de que s’ha de canviar el bolquer, i ells mateixos són els que s’apropen i pugen l’escala fins arribar al canviador; inclús ho fan quan senten la necessitat de ser canviats, encara que no sigui el moment específic del canvi de bolquers.

Aquesta actuació es fonamenta en la necessitat que té l’infant d’adquirir cada vegada més autonomia i llibertat en els seus moviments, i a més, fomenta que els infants no es sentin pressionats per fer el canvi de bolquers ja que suposa una invitació. També la utilitzen per apropar-se quan canvien als companys, i aquesta estona es converteix en un moment d’interacció, d’intercanvi, de relació, d’aprenentatge sobre el propi cos, d’experimentació i d’observació d’un moment de cura tant física com emocional.

Considero que aquesta és una bona pràctica de centre perquè surt de la necessitat dels infants de ser cada cop més autònoms, i els adults han observat aquesta necessitat i han actuat en conseqüència.