La feina de mestre, com hem vist al llarg d’aquests quatre anys, no
contempla només la feina de la classe, amb els infants, sinó també altres
aspectes que hem de cuidar i acaronar de la mateixa forma. Un d’aquests
aspectes és la documentació, i amb aquesta està relacionada la meva bona
pràctica d’aula.
En general, el centre li dedica molt de temps a aquesta feina perquè
volen donar una imatge transparent als pares, per donar a conèixer de primera
mà com aprenen els seus infants. En canvi, el propòsit que es té a la classe de
les tortugues està enfocat als infants, i no és més que donar-los tot el
protagonisme que es mereixen.
Des de l’entrada es fa una invitació a un espai que els hi pertany en
conjunt, però on poden trobar un petit espai que els hi pertany de manera
individual, amb mostres d’identitat de cadascú d’ells.
Una vegada dins la classe, se li dóna importància a la seva història de
vida, a les famílies, al recorregut educatiu dels que són al centre des de
nadons...en definitiva, es té en compte cada aspecte que envolta l’element
principal de l’aprenentatge, l’infant.
Basant-me en els ingredients que ha de tenir una bona pràctica, crec que
aquesta s’adequa pel respecte que mostra cap als infants i cap a la seva
història de vida, per la planificació que s’ha de fer abans, per la cura que es
té de l’espai on es penja cada mural, perquè és una manera de cuidar els
vincles no només amb infants sinó també amb famílies i perquè parteix de l’observació
de la necessitat que té l’infant de sentir-se protagonista.
 |
| INFORMACIÓ DELS INFANTS |
 |
| FOTOGRAFIES DE LES CASES DELS INFANTS |
 |
| PETJADES DELS INFANTS QUE SÓN AL CENTRE DES DE NADONS |
 |
| MURAL PER PENJAR L'ELEMENT D'IDENTITAT DE CADASCÚ |
Hola Iratxe, després de llegir la teua entrada de la bona practica, m’ha agradat molt la selecció de fotografies que has posat així és més fàcil entendre i vora la feina que es fa la escoleta on estàs fent les practiques.
ResponEliminaLa veritat és que a vegades el tema de la documentació no es parla gaire, al menys quan jo vaig fer les practiques no tenc cap record de treballar-les o que la directora o alguna de les educadores ens expliques un poc com es treballava i com funcionaven, quan és una de les parts més important, per que si no hi ha una bona feina darrera n’hi una bona coordinació i comunicació entre el personal del centre molts vegades la feina no te cap sentit i des de fora l’imatge que es dona no pot ser l’adequada, sobretot per ales famílies.
A més la importància de recordar que el protagonista de tot és l’infant i donar-li el seu espai dins el centre, fent que els petits es sentin part d’aquesta.
Gracies per la feina feta i per compartir-ho amb tots naltros
Hola Iratxe, supongo que estás descansando en Valencia. Un abrazo muy fuerte.
ResponEliminaTan sólo decirte que estoy de acuerdo contigo con respecto a la importancia de la documentación como buena práctica de aula y de centro de Ses Païses. La documentación narra, da visibilidad al trabajo del centro, provoca el intercambio de experiencia entre grupos, informa y acerca a las familias haciéndolas participes de esas horas en las que no están con sus hijos y abre el centro a la sociedad creando una historia y una identidad educativa, pero sobre todo, pone en valor el trabajo de los niños. Todo esto es una virtud en nuestro centro, donde se cuidan la estética, los espacios y los tiempos de una documentación que narra visualmente la vida de las aulas.
De todas formas creo que los ejemplos que expones tienen más que ver con los espacios que se utilizan en el aula para refuerzar de la identidad personal y para crear el sentimiento de pertenencia, que con la verdadera documentación que podemos ver en una escoleta donde los muros hablan, como en Ses Païses.
Un besazo y Feliz desconexión.
Jose.