Observació d'una situació d'aula

Durant els darrers quatre anys hem estat submergits en el món teòric de l’educació infantil, on el mestres han tractat de mostrar-nos com ha de ser l’aprenentatge de l’infant: lliure, carregat d’experimentació, format a través dels sentits i, sobretot, dirigit per ell mateix.

Aquestes pautes són les que he pogut comprovar avui a l’activitat de safates d’experimentació: els dimecres el centre prepara l’activitat amb grup heterogenis, és a dir, treuen 3 infants de cada aula (des dels nadons fins als de 3 anys) perquè juguin conjuntament i manipulin el material.

Com el projecte de centre és “La mar”, el material era sorra, sal, algues, petxines, closques de sèpia, pedres i esponges de mar. Tot estava col·locat en safates i aquestes repartides en dues taules, així els infants tenien espai per moure’s.

La dinàmica de l’activitat és la següent: primer seuen als infants davant de tot el material i els expliquen allò que tenen davant i el que han de fer, que és bàsicament manipular-ho amb total llibertat. Una vegada donada l’explicació, poden alçar-se i actuar tranquil·lament i per on vulguin.

Excepte els nadons que necessiten una petita ajuda (alguns ja caminen però amb dificultats), tots el infants han anat passant per les diferents safates i fent diferents accions, com per exemple fer una construcció amb pedres, sal i esponges, fer transvasaments de sorra i sal amb les petxines, els més petits mesuraven les pedres i les xuclaven, altres infants s’han dedicat a emplenar i buidar pots amb tots els materials possibles, etc. Finalment, quan ja havien passat uns 15-20 minuts, els infants han començat a cansar-se, així que hem aturat l’activitat i els hem portat al pati.

L’actitud i l’actuació docent ha sigut completament passiva, és a dir, estaven al voltant dels infants donant seguretat i acompanyant-los amb paraules, fent fotos, ajudant als nadons a desplaçar-se...però en cap moment han intervingut o tallat l’experimentació de cap infant.  Els de pràctiques, òbviament, hem adoptat la mateixa actitud d’escolta, d’observació i d’acompanyament.

Nosaltres hem arribat a l’escola en mig del projecte, i això ha provocat que ens perdessin gran part de les activitats que s’han fet. No obstant, crec que totes estan encaminades a la manipulació dels materials de la mar, per tant, crec que l’objectiu de la sessió era simplement que els infants poguessin continuar amb aquesta manipulació i contrastar idees que s’han pogut formar en les activitats a la classe, com per exemple: que al mesclar sorra i sal es queda una massa semblant amb dos colors diferents, provar les diferents mesures dels pots, comprovar que les pedres són pesades i si les llances fan soroll, o que aquestes no pesen el mateix que les esponges...en definitiva, continuar construint i formant el seu coneixement.

Com l’objectiu de la sessió era molt ample, crec que els infants el varen assolir, ja que si feien algun descobriment tractaven de repetir-ho per contrastar els resultats. El que no tinc molt clar és si aquestes idees ja les havien descobert abans en altres activitats, o pel contrari, començaven de zero i els hi sorgien noves, perquè com ja he dit, ja havien manipulat abans aquest material a les seves classes.