dimecres, 29 de maig del 2013

Comentari dels projectes

PROJECTE: UN MÓN DE POSSIBILITATS A TRAVÉS DE LA MÚSICA
Els nostres companys de Cas Serres varen proposar un projecte relacionat amb la música, tractant de construir un espai al centre per poder dur a terme un projecte de continuïtat. L’objectiu era oferir als infants la possibilitat de treballar el món sonor aïllant-se dels instruments prefixats que donen poques o escasses opcions als infants, i ho varen aconseguir.
Amb materials reciclats de tot tipus varen construir instruments i elements sonors que atraguessin als nens i estimulessin les ganes d’experimentar i manipular.
Varen tenir alguns petits problemes, però crec que la idea era molt atractiva i amb molta potencialitat. Estem en un moment de crisi, aleshores hem de cercar solucions adequades amb poc cost econòmic per oferir als infants les millors possibilitats d’aprenentatge, i crec que la música enfocada des del punt de vista del projecte és una gran opció.
Potser s’haurien d’introduir millores que ja comentaren, però la idea em sembla molt apropiada tenint en compte l’edat dels infants, l’experimentació i curiositat que provoca, i les millores que se podrien aconseguir amb un projecte de llarga duració.
PROJECTE: UN MÓN DE CARTRÓ
La idea d’aquest projecte va en la mateixa línia que l’anterior: oferir les millors opcions d’aprenentatge als infants, comptant amb escassos recursos tant materials com econòmics.
En aquest projecte vaig poder apreciar més la qualitat estètica, la cura en la presentació i la gran feinada que duu darrere. A més, crec que també van unides, a banda dels valors i les possibilitats esmentats a l’anterior, la cura i el respecte total pel material, ja que si no fan un bon ús, no els hi durarà gaire.
És un projecte molt atractiu i provocador, encara que no és tant experimental i manipulatiu com el de la música, però crec que té moltes possibilitats educatives i pedagògiques.


§  En general i basant-me en el meu període de pràctiques i projecte de millora, crec que totes els practicants estem fent grans treballs als nostres centres. Ens demanen projectes de grans dimensions i possibilitats sense oferir-nos quasi ajuda ni material, i tots estem responent amb escreix a les expectatives, tractant d’utilitzar el màxim de material reciclat sense perdre la qualitat del treball. Crec que som gent amb molta iniciativa i idees atractives que s’haurien de tenir més en compte a les escoles. No obstant, seguirem treballant per aportar innovació i qualitat als nostres futurs infants. 

dimarts, 28 de maig del 2013

Comentari de documentals

         DOCUMENTAL: L’ESPAI D’EIVISSA
L’espai d’Eivissa és un projecte alternatiu, basat en l’escola lliure i cimentat en els principis d’acompanyament respectuós, no directivitat i respecte pel procés de desenvolupament de l’infant.
Neix de la preocupació de persones de diferents àmbits per l’educació, per l’escola actual i pels valors que transmet aquesta a la societat.
Crec que és una bona iniciativa, un projecte que acaba de néixer i començarà a caminar en setembre. És obvi que la societat va canviant i que l’educació no va al mateix ritme, per tant, no satisfà les necessitats dels individus: continguts obsolets, lleis que promouen la desigualtat, etiquetatge i classificació continua que no s’adequa a les característiques dels infants, etc. La societat necessita més, necessita projectes alternatius a l’escola que coneixem i que obrin el camí cap a una educació diferent, i penso que aquest projecte pot ser-ho.
No obstant i encara que la idea és bona, crec que tenen una gran manca de formació docent i pedagògica, que també fa que no coneguin a fons totes les noves iniciatives que estan sorgint en la mateixa direcció que el projecte que proposen, encara que amb diferència de petits detalls, per exemple, el joc i l’educació emocional també estan agafant importància en l’escola nostra i comencen a treballar-se de continu.
En definitiva, projectes com aquest poden ajuntar el camí entre l’escola que coneixem i aquella que volem, però encara queda molt a fer...
·         DOCUMENTAL: TREBALL PER PROJECTES
Tot aquell que està immers en el món educatiu de l’illa d’Eivissa coneix la filosofia de l’escola S’olivera: el treball per projectes. Aquesta filosofia es basa en les necessitats educatives de l’infant i en oferir-le totes les eines necessàries per construir el seu propi aprenentatge, escoltant allò que volen aprendre i investigant-lo de manera profunda.
Aquesta idea va en consonància amb el projecte esmentat anteriorment, les dues tracten de sortir de l’escola tradicional, dels llibres i els continguts imposats, i volen construir una educació basada en l’escolta, en l’acompanyament de l’infant sense dirigir-lo i en l’orientació de cadascú per construir-se segons les pròpies necessitats.

Com ja he dit, crec que fan falta iniciatives com aquestes dues que propiciïn la renovació educativa, que canviïn el concepte d’aprendre i que atenguin els interessos reals dels nostres petits.  

dijous, 2 de maig del 2013

Presentació del projecte de millora

El pati. Aquestes dues paraules escoltades el dia en que vàrem triar el centre de ses Païsses per dur a terme el Pràcticum 0-3, sonaven com una abstracció, com el títol d’un quadre o d’un poema. Se suposava que era el títol del projecte d’innovació i/o millora del nostre centre amb el qual hauríem de col·laborar.
Després de dies d’observació dels espais i les accions dels infants dins aquests, va sorgir el nostre projecte, com la resposta a unes necessitats d’amagar-se, de reunir-se, d’observar sense ser vistos, de descansar...i també com la necessitat de respondre a una demanda del centre.

ZONES MILLORADES
Bàsicament ens varem centrar en dos espais del pati: una gran zona d’arbres on hi havia només una hamaca, fruit del projecte de millora de l’any passat, i altra zona aïllada i sense cap tipus de material.



L’objectiu era construir un espai ric, amb moltes possibilitats de joc per als infants i on ells poguessin construir els seus propis aprenentatges; tot això utilitzant materials reciclats i de qualitat.
A la zona d’arbres proposàrem una zona de descans i joc simbòlic, habilitada amb tatamis i lones per amagar-se. l’objectiu principal era oferir als infants un espai que convidés a un joc més pausat, però ens varen sorprendre amb joc motor, a banda del simbòlic, en resposta als tatamis amb material tou.


A l’altra zona, on no hi havia cap tipus de material, proposàrem construir un espai per treballar a l’aire lliure, com a mena de extensió del treball d’aula (pintar, llegir contar contes...). La idea era utilitzar materials completament naturals, així doncs varem construir taules i bancs amb troncs de fusta, i els infants varen col·laborar pintar les taules amb les petjades de les seves mans, i pintant la paret de l’espai amb les seves millors creacions.




El resultat, un pati ple de possibilitats de joc per als infants i amb les seves petjades d’identitat.