Un projecte en imatges

ELS ESPAIS ESCOLLITS

ESPAI BUIT

EL PATI I LES SEVES POSSIBILITATS

ZONA ARBOLADA

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

MUNTATGE

ELS RESULTATS...

ZONA DE DESCANS

ZONA DE TAULES

Presentació del projecte de millora

El pati. Aquestes dues paraules escoltades el dia en que vàrem triar el centre de ses Païsses per dur a terme el Pràcticum 0-3, sonaven com una abstracció, com el títol d’un quadre o d’un poema. Se suposava que era el títol del projecte d’innovació i/o millora del nostre centre amb el qual hauríem de col·laborar.

Després de dies d’observació dels espais i les accions dels infants dins aquests, va sorgir el nostre projecte, com la resposta a unes necessitats d’amagar-se, de reunir-se, d’observar sense ser vistos, de descansar...i també com la necessitat de respondre a una demanda del centre.

ZONES MILLORADES

Bàsicament ens varem centrar en dos espais del pati: una gran zona d’arbres on hi havia només una hamaca, fruit del projecte de millora de l’any passat, i altra zona aïllada i sense cap tipus de material.

L’objectiu era construir un espai ric, amb moltes possibilitats de joc per als infants i on ells poguessin construir els seus propis aprenentatges; tot això utilitzant materials reciclats i de qualitat.

A la zona d’arbres proposàrem una zona de descans i joc simbòlic, habilitada amb tatamis i lones per amagar-se. l’objectiu principal era oferir als infants un espai que convidés a un joc més pausat, però ens varen sorprendre amb joc motor, a banda del simbòlic, en resposta als tatamis amb material tou.

A l’altra zona, on no hi havia cap tipus de material, proposàrem construir un espai per treballar a l’aire lliure, com a mena de extensió del treball d’aula (pintar, llegir contar contes...). La idea era utilitzar materials completament naturals, així doncs varem construir taules i bancs amb troncs de fusta, i els infants varen col·laborar pintar les taules amb les petjades de les seves mans, i pintant la paret de l’espai amb les seves millors creacions.

El resultat, un pati ple de possibilitats de joc per als infants i amb les seves petjades d’identitat.  

Els ingredients d'una bona pràctica educativa

Després de reflexionar sobre les bones pràctiques de tots els companys, hem elaborat una llista sobre els que considerem els ingredients bàsics d’una bona pràctica, que són els següents:

• Partir de les necessitats de l’infant i tenir respecte cap a ells, ja que ells són el principal element de l’aprenentatge.
• Una bona observació i reflexió per part de les mestres per tal d’arribar al punt anterior.
• Planificació, avaluació i autoavaluació, és a dir, no només hem de planificar i avaluar les activitats sinó també la nostra actuació per arribar a ser conscients del que fem i canviar-ho si fos necessari.
• Atendre a la durada i la continuïtat de les activitats, ja que massa temps pot avorrir als infants. Ara mateix són capaços d’atendre durant estones curtes i això s’ha de gestionar adequadament.
• Cuidar els vincles amb els infants, perquè som persones de referència per a ells  i els hi hem de donar seguretat i confiança per evolucionar.
• Flexibilitat i horaris menys prefixats, els infants necessiten més llibertat.
• Cuidar el temps i l’espai ja que tots els aspectes influeixen en la seva educació.

Només fa falta batejar-ho i tindrem una pràctica de qualitat!!

Una bona pràctica de centre

Un dels trets més característics del meu centre és la imatge d’infant que tenen, com individu actiu en el procés del seu propi aprenentatge. 
Aquest tret es fomenta des de ben petits i abasta tots els àmbits de la vida diària de l’escola, com per exemple el canvi de bolquers.

A totes les aules del centre podem trobar una petita escala de fusta situada al costat dels canviadors. Les mestres avisen als infants de que s’ha de canviar el bolquer, i ells mateixos són els que s’apropen i pugen l’escala fins arribar al canviador; inclús ho fan quan senten la necessitat de ser canviats, encara que no sigui el moment específic del canvi de bolquers.

Aquesta actuació es fonamenta en la necessitat que té l’infant d’adquirir cada vegada més autonomia i llibertat en els seus moviments, i a més, fomenta que els infants no es sentin pressionats per fer el canvi de bolquers ja que suposa una invitació. També la utilitzen per apropar-se quan canvien als companys, i aquesta estona es converteix en un moment d’interacció, d’intercanvi, de relació, d’aprenentatge sobre el propi cos, d’experimentació i d’observació d’un moment de cura tant física com emocional.

Considero que aquesta és una bona pràctica de centre perquè surt de la necessitat dels infants de ser cada cop més autònoms, i els adults han observat aquesta necessitat i han actuat en conseqüència. 

Observació d'una situació d'aula

Durant els darrers quatre anys hem estat submergits en el món teòric de l’educació infantil, on el mestres han tractat de mostrar-nos com ha de ser l’aprenentatge de l’infant: lliure, carregat d’experimentació, format a través dels sentits i, sobretot, dirigit per ell mateix.

Aquestes pautes són les que he pogut comprovar avui a l’activitat de safates d’experimentació: els dimecres el centre prepara l’activitat amb grup heterogenis, és a dir, treuen 3 infants de cada aula (des dels nadons fins als de 3 anys) perquè juguin conjuntament i manipulin el material.

Com el projecte de centre és “La mar”, el material era sorra, sal, algues, petxines, closques de sèpia, pedres i esponges de mar. Tot estava col·locat en safates i aquestes repartides en dues taules, així els infants tenien espai per moure’s.

La dinàmica de l’activitat és la següent: primer seuen als infants davant de tot el material i els expliquen allò que tenen davant i el que han de fer, que és bàsicament manipular-ho amb total llibertat. Una vegada donada l’explicació, poden alçar-se i actuar tranquil·lament i per on vulguin.

Excepte els nadons que necessiten una petita ajuda (alguns ja caminen però amb dificultats), tots el infants han anat passant per les diferents safates i fent diferents accions, com per exemple fer una construcció amb pedres, sal i esponges, fer transvasaments de sorra i sal amb les petxines, els més petits mesuraven les pedres i les xuclaven, altres infants s’han dedicat a emplenar i buidar pots amb tots els materials possibles, etc. Finalment, quan ja havien passat uns 15-20 minuts, els infants han començat a cansar-se, així que hem aturat l’activitat i els hem portat al pati.

L’actitud i l’actuació docent ha sigut completament passiva, és a dir, estaven al voltant dels infants donant seguretat i acompanyant-los amb paraules, fent fotos, ajudant als nadons a desplaçar-se...però en cap moment han intervingut o tallat l’experimentació de cap infant.  Els de pràctiques, òbviament, hem adoptat la mateixa actitud d’escolta, d’observació i d’acompanyament.

Nosaltres hem arribat a l’escola en mig del projecte, i això ha provocat que ens perdessin gran part de les activitats que s’han fet. No obstant, crec que totes estan encaminades a la manipulació dels materials de la mar, per tant, crec que l’objectiu de la sessió era simplement que els infants poguessin continuar amb aquesta manipulació i contrastar idees que s’han pogut formar en les activitats a la classe, com per exemple: que al mesclar sorra i sal es queda una massa semblant amb dos colors diferents, provar les diferents mesures dels pots, comprovar que les pedres són pesades i si les llances fan soroll, o que aquestes no pesen el mateix que les esponges...en definitiva, continuar construint i formant el seu coneixement.

Com l’objectiu de la sessió era molt ample, crec que els infants el varen assolir, ja que si feien algun descobriment tractaven de repetir-ho per contrastar els resultats. El que no tinc molt clar és si aquestes idees ja les havien descobert abans en altres activitats, o pel contrari, començaven de zero i els hi sorgien noves, perquè com ja he dit, ja havien manipulat abans aquest material a les seves classes.